Tinc un fil

Tinc en un fil tot el què ens vam dir.
Tinc entre els dits
tres joies i el record de ser feliç.

Tinc en un fil el passat i el desig,
enterrat al terra del jardí,
ple de males herbes en un carrer sense fi.

Tinc un fil molt finet, enremendat i rogenc,
que centelleja el què vam ser.
Un fil que balla al vent, lliure i lleuger.

Tinc un fil que s'esvaeix i es perd, que s'amaga i es trenca.
Un camí de memòries, entre somnis de moments dolços, dies plens d'esperança.

Tinc en un fil les nostres promeses entrellaçades,
com vinyes que s'enfilen cap al cel.

Tinc un fil molt finet, enremendat i rogenc,
que centelleja el què vam ser.
Un fil que balla al vent, lliure i lleuger.

Dibuixant camins en l'aire, enlairant-se alt, com un ocell blau, cap al cel obert.
Viatge sense fi, al teixit del temps.

I en aquest fil, en aquesta teia que trenem, tinc tot el que hem estimat, tot el que hem viscut, i brilla etern, com a la nit fosca els estels.

Al fin

Al fin todas las verdades afloran.
Al fin puedo respirar y decir basta.
Al fin ni tú ni yo.
Al fin me cago en Dios.

No puedo aguantar esta agonia.
No puedo aguantarte más.

Dicen que la música te dice qué decir.
Puede que no esta vez.

Al fin no puedo más.
Al fin todo se va cuesta abajo.
Al fin ni tú ni yo.
Al final un horizonte y dos siluetas distorsionadas.

Tengo

Tengo un cuerpo,
un universo.
Tengo un conjunto de verdades
a las que engaño.
Te tengo a ti y
los tengo a ellos,
mis retales, mi legado, mi infinito.
Y tengo una mitad que no es mitad.

Tengo la verdad entre los dedos,
y tengo la mentira en la cornisa de la ansiedad.

Tengo una sonrisa que es falsa y pecadora, pero te tengo a ti y
los sigo teniendo a ellos.

No me digas nada, no me digas la verdad.
No quiero oírte decir lo que hiciste desde la boca de los demás.