Ahir t’admirava a l’hora blava,
mentre els peus et buscaven sota la taula,
amb els ulls encesos, ben brillants...
Que bonics som! Postals de restaurant en restaurant.
Quina rutina tan màgica
anar de la mà amb tu pels carrers.
Una trena d’amor lliure al vent,
desfent els núvols sota els plataners.
El teu cos és un planeta amic,
un estiu que es torna perenne,
l’escalfor sota els llençols...
Vindràs aquesta nit a veure'm?
Ets un regal, somni d'aigua,
massatges amb oli d’argan.
Ets mar i muntanya plena de llum.
Hi ha res que no puguem fer junts?
Et confio paraules amagades,
sense por, ni judici, ni venjança.
Llegendes de vides passades;
començar de nou és només qüestió de ganes.
Tenim la pau dels arbres vells,
som la molsa a la pedra dels errors,
sense piruetes ni grans consells:
vi, formatge, suor i molts petons.
Ens mengem amb la gana dels viatgers,
sense deixar ferida ni marca.
El món és una joguina a casa,
esperant-nos per ser descobert.
Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.
