sense heroismes, però algú ho havia de fer.
Ho faig bé? No importa, continuo en moviment.
Respiro i m’empasso la culpa.
Qui té el do de no trencar-se?
De petit sempre destorbava, i això t'esmola l'ànima.
Ara hi poso passió, i em veuràs als marges.
Respiro i m’empasso la culpa.
Quan duc la roba tacada de vida,
em mireu estrany, com si jo fos la vostra ferida.
Jo només volo lleuger com una fulla,
respiro i m’empasso la culpa.
Diuen que l’amor no s’empaita ni es domina,
però el foc crema els manuals, els odia.
Alguna rutina per oblidar quan encara estimes?
Respiro i m’empasso la culpa.
De nit camino fins que s'acaba el camí.
La pluja em mulla, encara soc aquí,
al ritme d'espurnes de llum efímeres.
Respiro i m’empasso la culpa.
Adeu, tanco els ulls. Apagueu les llums.
La nit m'abraça, però els records m'omplen el cap.
Viure és això? Morir uns segons i tornar transformat?
Obro els ulls, tanco la boca i continuo caminant.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
