Si viatges cap a l'oest, busca la noia dels tristos ulls verds,
bufa el vent del desert a la nit,
fes-ho, si us plau, per un bon amic.
Si et trobes molt lluny d'aquí,
on el sol és molt més petit,
digues-li que em trobo bé,
que no tingui dubtes: l'esperaré.
Espero el teu missatge, explicant-me
si encara passeja abans de l'alba,
quan els peixos dormen, les mans tremolen,
i la rosada glaça l'herba dels marges.
He somiat amb ella cada nit,
per sentir-la molt més endins,
en aquesta espera talment insuportable.
He somiat amb ella cada nit,
per sentir-la molt més endins,
en aquesta espera talment insuportable.
M'agradaria saber
si encara pensa en mi.
Si busca l'oblit, o continua avorrida,
si ja ha aconseguit
trobar la porta de sortida.
Si encara et trobes molt lluny a l'oest,
on el vent és humit i clivella els teus dits,
pregunta-li si encara desitja tornar-ho a fer:
amagar-nos del món i de la gent.
Espero el teu missatge, explicant-me
si encara passeja abans de l'alba,
quan els peixos dormen, les mans tremolen,
i la rosada glaça l'herba dels marges.
He somiat amb ella cada nit,
per sentir-la molt més endins,
en aquesta espera talment insuportable.
He somiat amb ella cada nit,
per sentir-la molt més endins,
en aquesta espera talment insuportable.
Com vam fer, ara ja fa massa temps
darrere del teló de l'hivern,
mentre els seus ulls verds ploraven,
i el tren de les vuit del matí ens separava.
He somiat amb ella cada nit,
per sentir-la molt més endins,
en aquesta espera talment insuportable.
He somiat amb ella cada nit,
per sentir-la molt més endins,
en aquesta espera talment insuportable.