Estem bé

Ahir et mirava com qui observa l'hora blava,
amb els ulls encesos, brillants,
i vaig saber que el que tenim té pes però vola,
i que volem junts per la nit de molsa.

Quina rutina més bonica
anar de la mà pel món, de la mà amb tu,
units per un fil d'emoció i de vent,
trepitjant núvols i gaudint del silenci.

Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.

La teva mà calenta és un planeta amic,
un estiu perenne
que escalfa els meus llençols
quan el fred intenta entrar per la finestra.

Ets un regal de terra i aigua
que no sé agafar sense que em tremolin els dits.
Ets mar i montanya
plena de llum, vida i nit.

Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.

Puc confiar en tu les paraules amagades
sense rebre judici,
i aprendre de nou
a viure a quatre mans.

Tenim la quietud dels arbres vells,
sense piruetes ni grans discursos,
encaixats com la molsa a la roca,
creant memòria i desig.

Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.

Ens mosseguem en silenci,
amb gana de pa, de vi i de tempesta,
sense deixar ferida:
el món és només una joguina al nostre jardí.

El temps s'atura per mirar-nos.
L'espai s'atura per mirar-nos.

Som radiants i contents.
Som radiants i contents.
Som radiants i contents.
Estem bé.
Estem molt bé.

Volver a confiar

Discuto conmigo mismo para descifrar quién fue que me engañó con tal magnitud, en una remota vida, que no me permite volver a amar con la misma intensidad.

Oxímoron de medianoche

Oxímoron de medianoche,
ven.

No te prometo nada heroico,
pero ven.

Sigo en esta silla viva,
con la espalda vacía
y algo de paciencia nerviosa
sentada conmigo.

Estoy cruzando calles,
buscando una luciérnaga perdida,
igual de extraviada que yo.

Te voy a esperar toda la noche.
No te apures.
Aquí estoy.
En las coordenadas de Lagrange
te espero,
infinito igual a cero.

Ven a medianoche,
mientras las campanas fingen dormir,
a punto de sonar.

Ven con el viento salvaje
y bésame.
Y que nos amanezca despiertos,
haciendo del amanecer
un tupido velo.