Angelita

Pantalones acampanados,
campanas de tela
celebrando tus piernas,
y una blusa blanca de crochet
que deja pasar apenas
la luz del verano.

Y yo, que nunca he sabido
rendirme del todo,
remonto el río
con una copa en la mano,
como quien vuelve a creer
en las promesas utópicas
de un vino verdejo.

El amor, ya ves,
me ha venido otra vez
sin pedir permiso:
con tus ojos negros,
tu perfume de argán,
tu melena morena,
tu piel tatuada
y ese corazón gigante
que pone desorden
en mi orden.

Me enciendes.
Me contagias tu magia.
Me calientas.
Y entonces las palabras,
que siempre fueron mías,
se me escapan de la garganta
para buscar refugio
en tu lengua.

Tú no sabes, Angelita,
lo que me provocas
cuando llenas mi casa
con tus cositas,
cuando dejas señales
en los rincones
y la vida parece
menos artificial.

Si me miras,
voy hacia ti
con la torpeza de los hombres
que han aprendido tarde
a decir la verdad.

Eres la piedra caliente
en la bañera,
la toalla mojada en la cara,
la sauna en el coche,
la cascada en la cama.

Estoy seguro
de que contigo no habrá naufragio,
porque cualquier puerto
puede ser casa
si tú dejas allí
un poco de tu ropa,
tu risa
y chocolate.

Y aquí me tienes,
a tu servicio,
mirándote
con cara de malote,
pero muy torpe,
mientras me hablas
de viajes pendientes,
conciertos
y festivales.

Te admiro.
Aprendo.

Embobado.
Enredado.
Embrujado.
Enamorado.

Estem bé

Ahir et mirava com qui observa l'hora blava,
amb els ulls encesos, brillants,
i vaig saber que el que tenim té pes però vola,
i que volem junts per la nit de molsa.

Quina rutina més bonica
anar de la mà pel món, de la mà amb tu,
units per un fil d'emoció i de vent,
trepitjant núvols i gaudint del silenci.

Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.

La teva mà calenta és un planeta amic,
un estiu perenne
que escalfa els meus llençols
quan el fred intenta entrar per la finestra.

Ets un regal de terra i aigua
que no sé agafar sense que em tremolin els dits.
Ets mar i montanya
plena de llum, vida i nit.

Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.

Puc confiar en tu les paraules amagades
sense rebre judici,
i aprendre de nou
a viure a quatre mans.

Tenim la quietud dels arbres vells,
sense piruetes ni grans discursos,
encaixats com la molsa a la roca,
creant memòria i desig.

Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.

Ens mosseguem en silenci,
amb gana de pa, de vi i de tempesta,
sense deixar ferida:
el món és només una joguina al nostre jardí.

El temps s'atura per mirar-nos.
L'espai s'atura per mirar-nos.

Som radiants i contents.
Som radiants i contents.
Som radiants i contents.
Estem bé.
Estem molt bé.

Volver a confiar

Discuto conmigo mismo para descifrar quién fue que me engañó con tal magnitud, en una remota vida, que no me permite volver a amar con la misma intensidad.