Orión

Irme a Orión
Donde no llueve.

Vestirme con tu ropa
Si tengo frío.

Búscame otra casa
En primavera.

Déjame que entre
Por la salida.

Esta música
No me dice nada.

Esta letra
Está al revés.

Irme a Orión
Donde no llueve.

Vaciarme en este cubo
De noche y con alevosía.

El coche no tira
Cambia de música.

Abre los ojos
Al horizonte.

Esta joya
Es de otro cuello.

Esta poesía
No es para ti.

Irme a Orión
Donde no llueve.

No busco
Inflar mi ego.

Dejo el móvil
Cada 5 minutos.

Este trabajo
Es para toda la vida.

Lo nuestro duró
Lo que 3 niños que nacen.

Hoy acabo
Con calma.

Y me voy a Orión
Donde no llueve.

Tinc un fil

Tinc en un fil tot el què ens vam dir.
Tinc entre els dits
tres joies i el record de ser feliç.

Tinc en un fil el passat i el desig,
enterrat al terra del jardí,
ple de males herbes en un carrer sense fi.

Tinc un fil molt finet, enremendat i rogenc,
que centelleja el què vam ser.
Un fil que balla al vent, lliure i lleuger.

Tinc un fil que s'esvaeix i es perd, que s'amaga i es trenca.
Un camí de memòries, entre somnis de moments dolços, dies plens d'esperança.

Tinc en un fil les nostres promeses entrellaçades,
com vinyes que s'enfilen cap al cel.

Tinc un fil molt finet, enremendat i rogenc,
que centelleja el què vam ser.
Un fil que balla al vent, lliure i lleuger.

Dibuixant camins en l'aire, enlairant-se alt, com un ocell blau, cap al cel obert.
Viatge sense fi, al teixit del temps.

I en aquest fil, en aquesta teia que trenem, tinc tot el que hem estimat, tot el que hem viscut, i brilla etern, com a la nit fosca els estels.

Al fin

Al fin todas las verdades afloran.
Al fin puedo respirar y decir basta.
Al fin ni tú ni yo.
Al fin me cago en Dios.

No puedo aguantar esta agonia.
No puedo aguantarte más.

Dicen que la música te dice qué decir.
Puede que no esta vez.

Al fin no puedo más.
Al fin todo se va cuesta abajo.
Al fin ni tú ni yo.
Al final un horizonte y dos siluetas distorsionadas.