Es volverlo a intentar
Y sobretodo es volverme a enamorar.
Lo que me queda por hacer
Es correr medio kilómetro
Hasta tu casa.
Lo que me queda por hacer
Es reconerlo y seguir.
He decidido seguir adelante
En esta mañana no se ven las montañas.
La niebla descansa sobre el paisaje
como un recuerdo que acecha.
Sigo pensando en ti a cada hora,
pero he decidido seguir adelante.
Puedo hablar de asuntos sin importancia,
volver a casa temprano,
cumplir con el guion de los días tranquilos
que a veces se viven sin ganas.
Y aun así, he decidido seguir adelante.
En casa todo parece en orden,
pero trabajo mirando de reojo por la ventana,
buscando una señal en el horizonte,
y solo encuentro el viento crudo del invierno.
No hay nada nuevo,
pero he decidido seguir adelante.
El frío se acerca con su forma de siempre:
la hierba cruje, el aire se congela,
y la piel insiste en acordarse del verano.
Ya no siento la luz del oeste en la cara,
ese calor que entonces me salvaba,
pero he decidido seguir adelante.
Mis amigos hablan de ti a veces,
con esa franqueza que afila navajas.
Dicen que hacíamos buena pareja
y guardan silencio después,
acompañándome en el duelo también.
No tengo nada que decir, solo que he decidido seguir adelante.
Respiro i m'empasso la culpa (Cançó)
Vaig fer-me persona,
sense heroismes, però algú ho havia de fer.
Ho faig bé? No importa, continuo en moviment.
Respiro i m’empasso la culpa.
Qui té el do de no trencar-se?
De petit sempre destorbava, i això t'esmola l'ànima.
Ara hi poso passió, i em veuràs als marges.
Respiro i m’empasso la culpa.
De nit camino fins que s'acaba el camí,
la pluja em mulla. Encara soc aquí,
al ritme d'espurnes de llum efímeres,
respiro i m’empasso la culpa.
Quan duc la roba tacada de vida,
em mireu estrany, com si jo fos la vostra ferida.
Jo només volo lleuger com una fulla,
respiro i m’empasso la culpa.
Diuen que l’amor no s’empaita ni es domina,
però el foc crema els manuals, els odia.
¿Alguna rutina per oblidar quan encara estimes?
Respiro i m’empasso la culpa.
De nit camino fins que s'acaba el camí,
la pluja em mulla. Encara soc aquí,
al ritme d'espurnes de llum efímeres,
respiro i m’empasso la culpa.
Adeu, tanco els ulls. Apagueu les llums.
La nit m'abraça, però els records m'omplen el cap.
Viure és això? Morir uns segons i tornar transformat?
Obro els ulls, tanco la boca i continuo caminant.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
sense heroismes, però algú ho havia de fer.
Ho faig bé? No importa, continuo en moviment.
Respiro i m’empasso la culpa.
Qui té el do de no trencar-se?
De petit sempre destorbava, i això t'esmola l'ànima.
Ara hi poso passió, i em veuràs als marges.
Respiro i m’empasso la culpa.
De nit camino fins que s'acaba el camí,
la pluja em mulla. Encara soc aquí,
al ritme d'espurnes de llum efímeres,
respiro i m’empasso la culpa.
Quan duc la roba tacada de vida,
em mireu estrany, com si jo fos la vostra ferida.
Jo només volo lleuger com una fulla,
respiro i m’empasso la culpa.
Diuen que l’amor no s’empaita ni es domina,
però el foc crema els manuals, els odia.
¿Alguna rutina per oblidar quan encara estimes?
Respiro i m’empasso la culpa.
De nit camino fins que s'acaba el camí,
la pluja em mulla. Encara soc aquí,
al ritme d'espurnes de llum efímeres,
respiro i m’empasso la culpa.
Adeu, tanco els ulls. Apagueu les llums.
La nit m'abraça, però els records m'omplen el cap.
Viure és això? Morir uns segons i tornar transformat?
Obro els ulls, tanco la boca i continuo caminant.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)