És més bonica que un dia de boira.
No ho admet, però jo ja ho sé.
Als seus ulls ho puc llegir:
s’ha compromès a fer-me feliç.
Ho diu sense dir-ho,
amb silencis i mirades tímides,
amb un “no tinc res més a fer”
que vol dir: confia, no et fallaré.
Als seus ulls ho puc llegir:
vol fer-me feliç.
Compartim misèries,
sense tabús ni pors.
Ens expliquem els traumes passats
rentant la roba bruta per demà.
Als seus ulls ho puc llegir:
ha decidit fer-me feliç.
No vull anar ràpid,
ja m’he estavellat altres vegades.
El que ràpid comença, ràpid acaba.
Millor bevem-nos els moments a glops petits.
Als seus ulls ho puc llegir:
ha triat fer-me feliç.
Avui m’ha fet el berenar:
formatge molt bo i pa torrat.
La felicitat és això:
rellotge apagat, paraules i intensitat.
A les seves mans ho puc llegir:
ha escollit fer-me feliç.
Ens vam conèixer de nit,
al lloc on els matrimonis van a morir.
Ens vam mirar i va sorgir.
Als seus ulls ho puc llegir:
confia a fer-me feliç.
Ves amb compte,
els meus amics diuen
que només penso en mi.
No ho diré gaire fort, però potser tenen raó.
Als meus ulls ho podràs llegir:
et deixaré fer-me feliç.
Parlem de música i pel·lícules,
de nens, feina i rutines.
És la més forta i la més dolça.
Als seus ulls ho puc llegir:
no ho ha dit, però vol fer-me feliç.
Parlem del present
i del passat rient.
Ho torno a sentir.
Quina sort que tinc.
N’estic segur: vol fer-me feliç.
Avui,
aquí,
de nit,
mentre la boira s’aixeca,
triem quedar-nos i seguir compartint.
Ho puc sentir:
em farà feliç.
