Estem bé - Poema
Ahir t’admirava a l’hora blava,
mentre els peus et buscaven sota la taula,
amb els ulls encesos, ben brillants...
Que bonics som! Postals de restaurant en restaurant.
Quina rutina tan màgica
anar de la mà amb tu pels carrers.
Una trena d’amor lliure al vent,
desfent els núvols sota els plataners.
El teu cos és un planeta amic,
un estiu que es torna perenne,
l’escalfor sota els llençols...
Vindràs aquesta nit a veure'm?
Ets un regal, somni d'aigua,
massatges amb oli d’argan.
Ets mar i muntanya plena de llum.
Hi ha res que no puguem fer junts?
Et confio paraules amagades,
sense por, ni judici, ni venjança.
Llegendes de vides passades;
començar de nou és només qüestió de ganes.
Tenim la pau dels arbres vells,
som la molsa a la pedra dels errors,
sense piruetes ni grans consells:
vi, formatge, suor i molts petons.
Ens mengem amb la gana dels viatgers,
sense deixar ferida ni marca.
El món és una joguina a casa,
esperant-nos per ser descobert.
Estem.
Estem radiants i contents.
Estem molt bé.
Respiro i m'empaço la culpa - Poema
Vaig fer-me persona,
sense heroismes, però algú ho havia de fer.
Ho faig bé? No importa, continuo en moviment.
Respiro i m’empasso la culpa.
Qui té el do de no trencar-se?
De petit sempre destorbava, i això t'esmola l'ànima.
Ara hi poso passió, i em veuràs als marges.
Respiro i m’empasso la culpa.
Quan duc la roba tacada de vida,
em mireu estrany, com si jo fos la vostra ferida.
Jo només volo lleuger com una fulla,
respiro i m’empasso la culpa.
Diuen que l’amor no s’empaita ni es domina,
però el foc crema els manuals, els odia.
Alguna rutina per oblidar quan encara estimes?
Respiro i m’empasso la culpa.
De nit camino fins que s'acaba el camí.
La pluja em mulla, encara soc aquí,
al ritme d'espurnes de llum efímeres.
Respiro i m’empasso la culpa.
Adeu, tanco els ulls. Apagueu les llums.
La nit m'abraça, però els records m'omplen el cap.
Viure és això? Morir uns segons i tornar transformat?
Obro els ulls, tanco la boca i continuo caminant.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Respiro i m’empasso la culpa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)