Ton

Il n'y a pas de moyen facile

c'est bien connu des yeux de la mère.

Désolé, tout ce qui suit ne reste pas le même

à la façon dont la fille que tu étais l'imagine.



La nuit est sous le noir du ciel

les étoiles marchent dans la rue

main dans la main du chaos éphémère.

Nous sommes légers comme le vent.



Maintenant, il faut faire attention

auquel le temps nous prépare.

Il n'y a pas plus de douleur que je ne ressens

quand l'humour se moque des deux.



Tu me regardes encore et me demande

si tout va bien, si nous suffirons.

Le seul chemin, après l'enterrement,

c'est l'héritage de manger la poussière du vent.



Le baiser caché sous le manteau des larmes

il respirera calmement l'air frais de demain.

Non, peu importe ce qui nous arrive aujourd'hui

si nous nous cachons dans le trou de l'éternité.



La prochaine chose est d'être prudent

et prenons fort ce que le temps nous apporte.

Il n'y a pas plus de douleur que je ne ressens

quand l'humour se moque de nous.

Comèdia

Els ulls de la mare

no veuen cap camí fàcil.

El nostre, no s'imagina

al dibuix de la nena.


La nit està a sota del cel negre i

pel carrer caminen les estrelles

agafades de la mà del caos efímer,

lleuger, espelma encesa amb vent.


Ara, perduts, però el temps convida.

El dolor i la veritat s'expliquen

quan la paraula i l'humor s'estimen.


Tornes a mirar-me i preguntar-me

si tot anirà bé, si ens serem prou.

El després, quan la vida s'enterra,

és el llegat menjant-se la pols del vent.


El mantell de llàgrimes amaga un petó

que respirarà l'aire nou de l'endemà

de l'huracà. Tranquil i serè, important,

per dos figures a dins d'un forat.


I, ara, toca que estiguem alerta

i defensem com a nostra la conseqüència.

La comèdia, mare i nena, és la tragèdia rient.

No hay ningún camino fácil

eso lo saben bien los ojos de mamá.

Lo siento, todo lo que sigue, no sigue igual

a como lo imagina la niña que fuiste.


La noche está bajo el negro del cielo

las estrellas caminan por la calle

cogidas de la mano del caos efímero.

Somos tan ligeros como el viento.


Lo siguiente será estar atento

para lo que nos prepara el tiempo.

No hay más dolor que el que siento

cuando el humor se ríe de nosotros.


Vuelves a mirarme y preguntarme

si todo irá bien, si nos seremos suficiente.

El único recorrido, tras el entierro, es el legado 

cabalgando en el polvo del viento.


El beso escondido tras el manto de lágrimas

respirará tranquilo el aire fresco de mañana.

No importa. No, no importa lo que nos ocurra hoy

si nos escondemos en el agujero de la eternidad.


Lo siguiente será estar atento

y coger fuerte lo que nos traiga el tiempo.

No hay más dolor que el que siento

cuando el humor se ríe de nosotros.