(Dos tamborets. Un got de vi. Una cervesa calenta.)
MARC GASSÓ
(Ajustant-se l’americana)
Digues, estimat... company de ploma,
¿quin vers escrius quan t’ofega el soroll del món?
Quan no tens llibres ni torxes d’Alexandria?
POETA DE BARRI
Quan m'ofega el món,
no escric versos, escric crits.
Amb ortografia que tremola i metàfores trencades.
MARC GASSÓ
Ah... la vida.
La necessitat fa mala poesia.
Els millors poemes neixen després d'una bona digestió amb un bon diccionari.
POETA DE BARRI
Tu tens diccionari i vi bo,
però no saps com sona la paraula quan no hi cap dins d’un sonet.
MARC GASSÓ
No et sembla que exageres?
Hi ha bellesa en la disciplina,
en el vers clàssic.
En l’alambí de la forma. L’ordre... el saber!
POETA DE BARRI
Hi ha més veritat en un insult sincer
que en vint-i-quatre alexandrins plens de saliva seca.
MARC GASSÓ
Però què et penses que és la poesia?
Un graffiti en un lavabo?
POETA DE BARRI
I per què no?
Han passat més ànimes per un lavabo
que per la teva biblioteca d’edicions numerades.
MARC GASSÓ
(Indignat)
Jo vinc d’una tradició!
He llegit els clàssics, he rebut el llegat!
POETA DE BARRI
I jo vinc del barri del costat,
on el llegat era avui i el passat silenci.
No he llegit a Casasses. Però he vist moltes vides joves trencades.
MARC GASSÓ
La poesia no és per a tothom.
No tothom pot dominar l’elevació del mot. L'estructura, el cant, la dicció perfecta!
POETA DE BARRI
Exacte. Tu recites als grans.
Jo, .
MARC GASSÓ
Et creus millor per ser visceral?
POETA DE BARRI
No. Em crec viu.
Tu et creus etern, però estàs momificat en llatí.
MARC GASSÓ
Et falta cultura.
POETA DE BARRI
Et falta carrer.
MARC GASSÓ
Et falta mètrica.
POETA DE BARRI
Et sobra maquillatge.
MARC GASSÓ
(Alçant el got de vi)
Brindem, doncs, per la diferència.
POETA DE BARRI
I per la poesia que no surt als recitals,
però que salva una vida al lavabo d’un bar.
